Dinamarca ha encés la metxa. L’acord de Schengen, clau de la integració europea, és paper mullat. Vint-i-cinc anys després de l’aprovació del principi de lliure circulació a la Unió Europea, Brussel·les ha acceptat controls “en casos excepcionals”. Les excuses dels danesos són puerils: diuen que només es tracta d’establir controls de mercaderies a les duanes. Els socis de l’eurozona han assumit com a propi el missatge xenòfob de la ultradreta davant les males perspectives electorals dels partits governants.
Europa va assumir al 1995 l’arribada de més de 600000 refugiats de l’antiga Iugoslàvia. Ara, les revoltes als països àrabs de la ribera mediterrània han generat un conflicte humanitari de dimensions menors. Però al marge del nombre de desplaçats cal tindre en compte el missatge racista palés. Tunisians i libis necessiten la solidaritat europea: fugen de la guerra. Endurir les condicions perquè puguen residir als territoris de la Unió denota una falta d’humanitat preocupant.
El discurs xenòfob té una frase estrella: “que vinguen, però amb papers”. Com volen que vinguen amb papers si fugen desesperats amb pasteres de la guerra? Els estats europeus accepten ben poques sol·licituds d’assil. És de veres que el populisme dóna rèdits electorals entre els estrats inferiors de la societat, els que compartixen amb els nouvinguts més prestacions de l’Estat del Benestar. Però la solidaritat és un valor superior i els governants no han de renunciar-hi. Mantinguem Schengen i permetem la lliure circulació de persones. Perquè al cap i a la fi paga la pena recordar que els immigrants no són mobles: són persones.
Mola raó... Però el populisme funciona, funciona molt bé, ja ho voràs el dia 22. La gent vol missatges senzills, de pensar poc: nosaltres som bons i la culpa és dels altres. Són els polítics que venen idees fàcils de pair els que s'enduen els vots.
ResponElimina