Límits

Viure és muntar en un tren sense rumb clar. Provisionalitat és la idea força de les relacions humanes del segle XXI. Amistats fugaces, amants a temps parcial, coneixences d'anada i tornada. El sexe és un bé de consum. L'amistat, un joc d'interesos en un món competitiu.

Viatges al teu ritme, però al voltant la vida roda sense que pugues controlar-ne la velocitat. L'individualisme  en les relacions personals ens torna vulnerables, porucs davant els canvis i fins i tot insensibles quan salvar el cap esdevé l'únic objectiu.

L'egoisme és la religió majoritària en una societat feble de valors solidaris. A hores d'ara, en el camí de la vida, tant se val què o qui deixes arrere: només cal avançar. Avançar ràpid. Contra tots. Encara que la falta de causes comunes ens perjudique a tots. Ens creiem els amos del món i no som conscients de la nostra debilitat extrema. Sense fronteres, els límits són d'un mateix. I la falta de límits ens aboca al precipici.