Eurodiputats

Hi havia una volta un parlament sense capacitat legislativa plena. Hi anaven les velles glòries dels partits polítics a debatre temes tan transcendents com si els productors de suc de taronja poden afegir-hi suc de mandarina per a fer-lo més dolç. Com que les sessions es feien a França, els diputats de cada Estat van pactar que els regalarien tots els bitllets d’avió i de tren en preferent. Estos viatges d’una o dos hores sense que et donen menjar i premsa a tots ens maten.

Com que tot i així la vida està molt cara, van decidir que cobrarien tres-cents eurets per cada vegada que fitxaren. I com que huit-mil eurets de sou base eren una misèria per a la vida tan cara a l’estranger, alguns hagueren de guanyar-se les garrofes amb unes horetes fent pressió en favor de grans empreses. Quan alguns ciutadans, patidors de les retallades socials, van escandalitzar-se pels sous dels diputats, la majoria va callar.

Però per sort un valent va alçar la veu en defensa de la dignitat parlamentària. Fou Aleix Vidal Quadras, del PP. El problema és que els vols europeus tenien poc d’espai i clar, es feien mal als genolls. Pareix que l’explicació als ciutadans els convencé perquè a les següents eleccions guanyaren els mateixos. Però això és una altra història.