Líbia

Fem tard de nou. La prudència, màxima de la diplomàcia occidental amb el problema libi. La mort, conseqüència tràgica de la ignonímia europea per als veïns de l'excolònia italiana. Estudien una zona d'exclusió aèria mentre les tropes del dictador Gadafi guanyen posicions i perpetuen la vergonya dels europeus.

Diu Pujol que Líbia patix la no-intervenció com Catalunya durant la Guerra Civil. Esta comparació és inquietant perquè anticipa la derrota dels rebels libis. Ni Madrid no fou la tomba del feixisme ni Bengasi tota sola barrarà el pas de l'autòcrata àrab. L'OTAN s'ha d'implicar en la solució de la crisi a Líbia. Cal que hi establisca una zona d'exclusió aèria i, si cal, fins i tot que bombardegen les bases de Gadafi. Els Governs de la UE han de bloquejar el líder autoritari, amb el recolzament dels EUA. És inadmissible que Gadafi continue rebent diners del petroli. Tan inadmissible com que Rússia i Xina exercisquen el dret de vet a una intervenció militar en el Consell de Seguretat de l'ONU.

La passivitat irresponsable de països poc democràtics com Rússia, la Xina o l'Aràbia Saudita no justifica la inacció covard de la Unió Europea. Agafem el timó i alliberem els libis del jou de Gadafi. Per humanitat.