"Ens sentim traïts, decebuts i ho lamentem moltíssim”, lamentava l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó en conéixer el fitxatge de Joan Laporta per Esquerra Republicana de Catalunya. L’expresident del Barça havia impulsat feia només uns mesos Solidaritat Catalana per la Independència, coalició de partits que aconseguí quatre escons al Parlament de Catalunya amb més de 100000 vots. De segur que molts votants compartixen el sentiment de Simó.
Joan Laporta ha dinamitat un partit als sis mesos d'haver-lo creat. Ser número dos a les eleccions de maig per Barcelona en ERC era potser una temptació massa dolça per a un personatge que es veia cridat a liderar l'independentisme i només obtingué quatre diputats. Ara hauria de deixar l'escó a Isabel-Clara Simó. Solidaritat nasqué del rebuig als partits tradicionals i promet regeneració. El principal referent de la coalició pot abandonar el barco, per descomptat. Però no és honest que després d'aprofitar-se'n per a aconseguir protagonisme es quede amb l'escó. El votaren per a proclamar la independència i si manté l'escó només proclamarà la seua indecència.
La independència de Catalunya guanya adeptes cada dia. El problema és que cap partit no capitalitza el moviment. D'una banda, Convergència i Unió es mou entre dos aigües: l'independentisme dels líders emergents de Convergència com Oriol Pujol i fins i tot del mateix president de la Generalitat, Artur Mas, i la moderació tradicional de la federació, sobretot del número dos, Josep Antoni Duran i Lleida. D'altra banda, la nau d'ERC camina inexorablement cap a les roques. La sotragada electoral del novembre, fruit del descontentament de mig electoral pel pacte amb els socialistes, provocà una fuga de vots cap a l'abstenció, cap a CiU i també cap a Solidaritat. I ara, un Portabella en hores baixes ha llançat una OPA hostil al principal competidor dels republicans en les municipals per Barcelona. El líder d'Esquerra a Barcelona s'ha aliat amb Laporta per a intentar salvar els mobles al maig. Tot i que així puga hipotecar el futur de l'independentisme.
La independència de Catalunya guanya adeptes cada dia. El problema és que cap partit no capitalitza el moviment. D'una banda, Convergència i Unió es mou entre dos aigües: l'independentisme dels líders emergents de Convergència com Oriol Pujol i fins i tot del mateix president de la Generalitat, Artur Mas, i la moderació tradicional de la federació, sobretot del número dos, Josep Antoni Duran i Lleida. D'altra banda, la nau d'ERC camina inexorablement cap a les roques. La sotragada electoral del novembre, fruit del descontentament de mig electoral pel pacte amb els socialistes, provocà una fuga de vots cap a l'abstenció, cap a CiU i també cap a Solidaritat. I ara, un Portabella en hores baixes ha llançat una OPA hostil al principal competidor dels republicans en les municipals per Barcelona. El líder d'Esquerra a Barcelona s'ha aliat amb Laporta per a intentar salvar els mobles al maig. Tot i que així puga hipotecar el futur de l'independentisme.
0 comentaris:
Publica un comentari